PROLEG:
“ FONAMENTACIÓ DE L’EDUCACIÓ CORPORAL A L’ESCOLA (LA PSICOMOTRICITAT I L’EDUCACIÓ
FÍSICA)”.
Donem sentit a l’
organització que formulem a continuació fonamentant-nos principalment en les
característiques evolutives de les diferents edats de P3 a 6è.
L’Educació corporal es
porta a terme a l’escola des de la psicomotricitat a l’etapa d’educació Infantil
fins a a 1er de primaria en sessions setmanals d’una hora i mitja i a partir de 2n de primària
continua amb l’ Educació Fisica fins a
sisé que també l’inclou amb percentatge diferent..
La psicomotricitat està entesa com una educació corporal básica en la
formació integral del nen/a, com un mitjà d’expressió que dona prioritat a la
dimensió no verbal i a les activitats
espontànies i exploratòries en el
periode evolutiu que va des dels primers mesos fins als 7/8 anys d’edat
madurativa. La entendrem com un procés d’ajuda que acompanya al nen en el seu
propi itinerari maduratiu i en la seva
capacitat d’anar prenent distància de
les seves emocions, afavorint un desenvolupament armonic tant corporal com
afectiu.
El joc infantil és l’activitat per excel·lència. Un instrument
d’exteriorització en el que trobem el desig, l’espontaneïtat, l’elecció
voluntària i lliure. El joc té carácter de ficció: fer com si … El joc és repetir, crear,
representar i progressar.
Jocs de descàrrega
emocional, alliberament d’afecte,
d’energia física i de representacio
mental. Per tal d’afirmar el plaer del moviment, en l’estructuració de
l’esquema corporal. Jocs de maternatge:
projectar les angoixes i superar el displaer. Jocs presimbòlics: que acabaran en jocs de ficció, de precisió i
amb regles. Jocs sensoriomotrius: el
domini lateral i el gran desenvolupament de la motricitat fina. El joc simbòlic:
el simbolisme col·lectiu dona lloc als jocs reglats. Jocs de precisió: els reglats.
La representació facilita la descentralització afectiva.
Tal com estudia Piaget
es constaten 2 etapes en les que és important la pràctica psicomotriu, tot i que,
en diferent grau és important la pràctica en l’etapa sensoriomotriu,
preoperacional, d’operacions concretes i d’operacions formals :
1.
Etapa de reconeixement de la propia imatge
(10mesos-1any i mig).
És la
imatge que construeix a partir del vincle amb l’altre(mare) i que es reconeix
davant del mirall. Apareix la funció simbólica amb la permanència del objecte.
2.
Etapa de descentració (1any i mig-7/8 anys).El
nen es manifesta amb tota la seva globalitat i tota la seva expressivitat
motriu posant totes les seves capacitats per obrir-se al món. A les primeres edats hi ha una unió
permanent entre cos i ment, diem que el nen no té un cos, és un cos on la
motricitat o moviment, l’afectivitat i la intel.ligència formen un tot. Es a
partir dels 6/7 anys s’inicia un procés de transformació evolutiu, que és el
procés de descentració. Augmenta la capacitat de fixar la mirada sobre la seva
propia acció i augmenta la seva consciencia sobre el que és ell i el que fa. Prèn distància de les seves
vivències i de la invasió del seu imaginari i de les seves emocions.
Quan
el nen entra en aquest nova etapa la psicomotricitat dóna pas a l'Educació Física i el nen i la nens es manifesta menys per l’expressió
sensoriomotriu i el seu joc simbòlic es va perllongant en jocs més
sociomotors,en jocs de normes i la dramatització. No necesita implicar-se tant
en totes les accions. Aquest signes ens anuncien l’aparició del pensament operatori.
Gracies
a aquest nou pensament el nen s’interessa per la seva morfología per la seva
potencia física, aprèn a modular el seu tó, a seguir difenrents ritmes, …
Podem
dir que per la capacitat que adquireix de descentració i de centració sobre el
propi cos pot descubrir i incorporar
esquemes que abans li resultàven difícils d’aprendre.
Tot això contribuirà a la formació del seu
esquema corporal, la seva lateralitat, la seva estucturació espai-temporal, el
seu equilibri i la seva coordinació que anirà conquerint en el marc educatiu.
Aquestes
finalitats no són exclussives de la pràctica psicomotriu ni de l’àrea d’Ed.
Física que realitzarà a partir d’aquesta edat
sinò de tota la pràctica educativa dins d’un context de coherència concebut com un marc que garantitzi la seguretat
afectiva i l’evolució del nen/a
acompanyant-lo en la seva maduració
psicológica com a persona.
I a
partir dels 8 anys destaca la relació entre el desenvolupament cognitiu i el
pla motor. El bon moment pels aprenentatges motrius, la maduresa neurológica facilita
l’aprenentatge de les habilitats motrius. Aixó més la motivació per participar
als jocs que necessiten agillitat, habilitat i destresa amb un millor control
de les accions i major rapidesa de resposta. Ja cap als 10-12 anys la majoria
tenen elaborat el seu esquema corporal. Els jocs necessiten de més coordinació
motora i rapidesa d’acció i gaudint de regles complicades que requereixen un
esforç mental important. Gaudeixen del joc grupal i costa el consens.
L’estructuració de les capacitats coordinatives i perceptives hauria de ser
definitiva, pero continúen treballant formes més complexes d’estructuració
espacial com l’orientació amb el planell i la relació amb el temps. Augmenta la
velocitat, es teballen les qualitats i les capacitats condicionals. S’intenta
continuar amb la predisposició per l’activitat física recreativa. Desperta
l’interès per la táctica i la técnica. Experimenten
i realitzen jocs sensorials, simbòlics, dramàtics, de cooperació i oposició
ajustant l’espontaneitat amb les regles.
Reaccionen corporalment davant d’estímuls visuals, auditius i tàctils,
donant respostes motrius que s’adapten a les característiques de tals estímuls
i al desenvolupament perceptiu. Col·laboren
activament en el desenvolupament dels jocs col·lectius.
El joc continua …
Les mestres de Psicomotricitat i Educació Física.
I
